Senyor Mas, de debò?

Desprès de veure un cop més com el president de la Generalitat, el senyor Artur Mas, agafa l’escut i l’espasa i es posa al davant de tot per Catalunya; em fa molta gràcia recordar un símil que per mi sempre m’ha agradat ja que em dóna una gran sensació de semblança.

En la meravellosa i gran pel·lícula protagonitzada per Mel Gibson, BRAVEHEART, es veu com a l’última batalla clau els “nobles” escocesos traeixen a William Wallace, heroi escocès per la seva lluita d’Independència contra Anglaterra, un grapat de terres i poca cosa més. Podem pensar que es degut a que creien que William Wallace lluitava per una utopia, per una il·lusió, perquè no creien en la victòria o perquè simplement miraven pels seus interessos i no volien una Escòcia lliure. Cadascú haurà d’imaginar-s’ho amb el sentit que vulgui.

Amb tot això vull dir que aquest significat que li dono als nobles escocesos li podriem aplicar perfectament al senyor Duran i Lleida, que tots sabem que no vol una Catalunya independent, i que voldrà una Catalunya “millor” amb molts pactes (fiscals?) i altres temes, però un nou país a Europa no, encara que ja dugui temps marejant la perdiu. També li aplicava al passat del senyor Mas quan en un principi es va embarcar amb aquesta missió. De fet, des del primer moment pensava que volia guiar-se per aquest camí ja que deixaria molts titulars a la crisi econòmica i retallades que estem patint, però no, no és cap cortina de fum, sembla que va de debò. I dic sembla perquè encara no m’ho acabo de creure, encara en l’últim moment apareixeran aquells nobles escocesos i es faran enrere amb algun pacte que els hi ofereixin (repeteixo, fiscal?).

El que queda clar és que el segon partit més gran d’Espanya, el PSOE, replicat aquí a Catalunya pel PSC (però duen la mateixa sang i el mateix cervell), sembla que ara que veuen que la gent catalana es mou i comença a sacsejar alguna cosa, obrin els ulls i vulguin un estat federal i reformar la constitució i unes quantes coses més.

Ah per cert! Ara també volen negociar amb el primer partit d’Espanya, el PP, per dur a terme la seva reforma. S’han tornat molt “nobles” per voler parlar i pactar amb ells. A on hem arribat.. I sí, ho va dir un del PSC, pot sonar a rabieta pel document “canviat” del senyor Rigol però la paraula ja està llençada.

D’altra banda, també trobem pel mig, com si de companys de batalla d’en William Wallace es tractessin, la CUP i ICV, encara que aquests últims si vingueren alguns anglesos de front potser s’apartarien i pensarien “que el pari algú altre que jo no vull embrutar-me”.

Mentrestant el partit que tota la vida ha reclamat una Catalunya independent, ERC, es manté en silenci mesurat, no sé si a propòsit perquè veu que calladet s’hi està millor o una mica amb ulls de Mussol perquè no s’acaba de creure que aquest cop vagi de debò.

William Wallace segur que no voldria que cap el representés, ell ho feia per uns ideals, no assegut des d’una poltrona, ho feia de cor.

(Artículo original de LaNoticia.cat)

Xavier Badia

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Volver arriba
Translate »
', 'auto'); ga('require', 'displayfeatures'); ga('set', 'forceSSL', true); ga('send', 'pageview');